 |
|
| |
HISTÒRIC FIRAVI |
 |
 |
 |
|
LA FIRA
FIRAVI, Fira Tècnica de la Vinya, el Vi i el Cava, capta el
creixement estructural del Penedès a favor del sector vinícola
català i estatal, sobretot, i internacional, canalitzant a
través del seu potencial d’organització les necessitats
tècniques que es deriven de la consolidació dels mercats.
• La necessitat d’obertura, encara més
pronunciada, d’un esdeveniment com és FIRAVI, ve determinat
pel convenciment propi d’un sector que creu que és necessari
desenvolupar un major contacte real entre totes les parts implicades
en els processos de cultiu, producció i elaboració de
vins i caves. A Catalunya, la manca d’iniciatives d’aquesta
índole fan de FIRAVI, encara més, un element de primera
necessitat.
• A Catalunya, i des de 1943, FIRAVI gaudeix
d’experiència firal, innovant i aportant en cada edició
elements i recursos tecnològics que han estat utilitzats posteriorment
per aquells que hi treballen cada dia en la producció de raïm
i en l’elaboració i distribució de vins i caves.
El caràcter desenal amb el que es desenvolupa en els seus inicis
es veié modificat l’any 1983 quan, en una profunda reestructuració,
passà a tenir caràcter biennal, originant una nova etapa
i fent palpable la necessitat real i peremptòria d’una
eina bàsica com és FIRAVI. Una iniciativa que reafirma
la seva voluntat de ser una eina útil i estable de promoció
i difusió de les noves tecnologies vitivinícoles, amb
l’adquisició de compromisos ferms de mobilització
per part dels elements institucionals i agroindustrials que es troben
implicats en la presència del sector vitivinícola català
en els àmbits nacional i internacional.
• FIRAVI esdevé punt de referència
tant en quant exerceix de plataforma, no tan sols com a expositor
per a realitzar presentació física de productes, maquinària
i tecnologia punta, sinó també com a punt de trobada
de negoci, fòrum de discussió i debat. Existeix en FIRAVI
una necessitat creada de reunió i trobada del sector, que preveu
i per tant aprofita l’ocasió per a executar processos
d’intercanvi, finalitzant molt d’ells en transaccions.
• La més alta pretensió de FIRAVI
ha de ser: procurar que els visitants gaudeixin d’elements de
qualitat, és a dir, que allò que la Fira Tècnica
de la Vinya, el Vi i el Cava els ofereixi esdevingui realment rendible
i un veritable instrument al servei del sector vitivinícola.
LA HISTÒRIA
La referència mes antiga que existeix sobre FIRAVI
es remunta a un document del Rei Jaume ll d’Aragó, amb
data de desembre de 1316 (que es guarda a l’Arxiu de la Corona
d’Aragó). Aquest document diu que atenent el prec dels
pròcers i de la Universitat (Municipi) de Vilafranca, renova
el privilegi que els seus precedessors reials havien concedit i que
havia de celebrar la Fira del Vi (Nundinas o Fira).
• Aquesta Fira ha de celebrar-se, com en èpoques
anteriors, el mes d’octubre, en la festa de Sant Lucas Evangelista,
i ha de durar 15 dies consecutius. Es castigarà els contraventors
d’aquesta ordenació amb una multa de cinc-cents morabetins
d’or aplicables a l’erari públic.
• Si tenim en compte que es “renova el
privilegi dels seus predecessors reials” i que la fira “havia
caigut en desús“ podem afirmar que el nostre FIRAVI ja
se celebrava molt abans de 1293 i, per tant, té
més de set segles d’antiguitat. Naturalment, aquelles
manifestacions no són comparables a les actuals, però
ben segur que estaven perfectament adaptades a les circumstàncies
del moment.
• No obstant, els veritables creadors de la
primera fira del vi d’aquesta època moderna poden comptar-se
amb els dits de la mà i el veritable promotor i artífex,
al menys inicialment, fou Cristóbal Mestre Artigas,
que, a més, havia sentenciat “que per a què la
Fira tingui èxit fa falta trobar l’home”.
• Era urgent la persona que portés el
timó d’un certamen que tant podia assolir un èxit
inesperat com un fracàs total. Europa estaba immersa en la
guerra i la situació d’Espanya no era gaire millor, ja
que la seva guerra civil encara fumejava. Un altre factor influent
era que aquella manifestació, pel fet que en gran part es promovia
des del mateix Ajuntament, tenia un cert aire polític, en una
època polititzada pels quatre costats. Encara que no era cosa
fàcil, es trobà l’home. Antoni Güell
Cortina tindria damunt les espatlles la tasca de dirigir
el certamen, per emportar-se al final, l’èxit o el fracàs.
• I l’ensopegada inicial no es va fer
esperar. Les primeres gestions per celebrar l’Exposició
i Fira Oficial de la Vinya i del Vi varen resultar una gran decepció:
la sol·licitud al Ministeri fou denegada, donant com a solució-resposta
que se celebrés dintre de la Fira de Mostres de Barcelona.
• Antoni Güell es traslladà a Madrid
i no només va tornar amb el permís de la Fira sinó,
a més a més, amb un cotxe, concretament un “Topolino",
un vehicle pràcticament impossible d’obtenir en aquella
època, destinat a recaptar fons per a la organització.
• Aquest primer certamen es va celebrar al
Parc Tívoli, entre el 10 d’octubre i l’1 de novembre
de 1943, amb la participació de 94 expositors i amb una superfície
d’exposició d’11.000 m2. Les dades oficials
donaven la xifra de 60.000 visitants. Aquests mateixos visitants podien
comprar butlletes de participació per a la rifa del
“Topolino”, cosa que va salvar el pressupost
d’aquella històrica primera edició.
|
|
 |